---

Runes, es creen lentament,

encadenen el destí.

Terra, la nostra pròpia terra,

abandonada pel temps.

S’obren les portes,

ens cau el regne de les mans, el gènesi.

Respira la cendra

del que més has estimat, i somriu.

S’obren les portes,

ens cau el regne de les mans, el gènesi.

Respira la cendra

del que més has estimat, i somriu.

I quan s’obrin les portes un altre cop

serem part de les runes per sempre més.

I quan s’obrin les portes un altre cop

serem part de les runes per sempre més.

Runes, es creen lentament,

encadenen el destí.

Terra, la nostra pròpia terra,

abandonada pel temps.

S’obren les portes,

ens cau el regne de les mans, el gènesi.

Respira la cendra

del que més has estimat, i somriu.