Temps remots, temps arcaics.
Idees broten de les ments primitives
envoltades per aures d'instints.
Creixen poc a poc, enfocades al cel nocturn.
I quan s’apaguin les torxes,
el destí sorgirà de la foscor.
(Recreant el primer somni)
Esperant per obrir les portes,
tots mirem l'espinada de la nit.
(Hipnotitzats pels grans misteris)
Grans territoris consumits
per l'essència humana, sempre famolenca.
Envoltats per la substància
serem el pont cap a la infinitat còsmica.
I quan s’apaguin les torxes
el destí sorgirà de la foscor.
(Recreant el primer somni)
Esperant per obrir les portes,
tots mirem l'espinada de la nit.
(Hipnotitzats pels grans misteris)