No puc ni respirar L’oxigen que em dona Aquesta realitat No puc ni mirar A tot al meu voltant Tanta obscuritat No jutgis, no jutgis Són aquells ulls que em miren Quan surto al carrer Em claven la mirada Per ser diferent a ells Fart de rebre prejudicis Fart de rebre humiliacions Dels que parlen per parlar És la meva llibertat La que volen controlar És la meva llibertat No la podran controlar